Premis CinèTIC 2012

Aquesta nit, en concret a les 12 en punt, s'han acabat les votacions en les quals la gent donava el seu suport als curts que més li agradava. Us parlo dels Premis CinèTIC i és possible que no sapigueu què són, o sigui que us en faré cinc cèntims:

Premis CinèTIC és un concurs, iniciat l'any passat i organitzat per Digital-Text, en què els grups que vulguin participen produïnt un curtmetratge d'una durada de no més de 4 minuts. Com bé diu el seu nom (Premis), hi han diferents categories, o sigui, varis premis (millor actor, millor actriu, millor estilisme, muntatge, etc.).

Jo us he començat parlant del Premi del Públic, el qual és l'únic no escollit pel prestigiós jurat del concurs, aquest any format per Xavier Atance, Eduardo de Vicente, Agustí Argelich, Estel Solé, Laura Guiteras i Roger de Gràcia.
Havent-vos comentat què són aquests premis i en concret el Premi del Públic, ja us puc anunciar que el guanyador (encara no oficial) d'aquest serà "Pensaments". Per això des d'aquí i en nom de tot l'equip d'Un misteri per resoldre, moltíssimes felicitats!


A partir del moment en què les votacions han finalitzat, tot participant estava pendent del bloc de Premis CinèTIC (no vaig contar les vegades que vaig apretar la tecla F5 per refrescar la pàgina, però us ben asseguro que en van ser bastantes, i estic segur que no era l'únic que en aquell moment estava com jo). Es van fer pregar, si no recordo malament, ben bé una hora. Llavors, finalment, van publicar el post que tots estàvem esperant. Vam poder llegir quines eren les nominacions per als diferents premis que hi han i, sorpresa, allà està, a nominacions per millor actor, el meu nom (el primer), escrit. Al costat, el nom del curtmetratge al qual participo i (per mala sort), el nom d'una escola de la quan nosaltres no som:

Gerard Cáceres per Un misteri per resoldre, Escola Pia

EDITO: Un simple tuit a digital-text i ja ho han arreglat. Gràcies per la rapidesa! Almenys ara sabem que l'error no estava en el nom del nominat!

És una gran sorpresa i estic molt content sobretot perquè tindrem el plaer, el meu grup i jo, de tornar a assistir (sí, tornar. L'any passat van quedar nominats els meus estimats companys Clara Vicenç i Romaguera i Miquel Unzué Gros!) a la Gala dels Premis Cinètic! Ep! D'això encara no n'havia parlat:
Com tots els esdeveniments audiovisuals i cinematogràfics de prestigi, el Cinètic no es queda enrere, i organitza una Gala en la qual tots els grups nominats a qualsevol premi hi podran assistir. I serà allà mateix, on es revelaran qui són els guanyadors de cada un d'ells. La veritat és que és una gran experiència i poder-hi ser per segona vegada, ens fa encara més il·lusió.

Ens veiem tots el dia 20 a la gala i no puc acabar el post sense agrair a tothom que ens ha votat i que ens ha donat suport a través de twitter i facebook.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS!

Gerard, Aleix i Miquel als Premis CinèTIC 2011

Els navegadors web

Un navegador web o explorador web, és una aplicació que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del món.

 

 Aquesta és la definició de navegador web de la viquipedia. Actualment trobem una gran varietat de navegadors, però la competència es redueix a 5 navegadors: Internet Explorer, Mozilla Firefox, Google Chrome, Safari i Opera. D'aquests, els 3 primers són els navegadors més utilitzats arreu del món.

 

Per a mi, el millor d'aquests i l que utilitzo és el Mozilla Firefox. És un explorador de programari lliure i desenvolupat a partir del projecte Mozilla.

L'última de les seves versions és la 4, que incorpora novetats com el Sync, un nou sistema de gestió de pestanyes, HTML 5 i una millor seguretat i major velocitat.

Aquesta caracteristica anomenada Sync, et permet vincular les adreces d'interès i les contrasenyes guardades, per exemple, entre diferents ordinadors on hi hagis instal·lat el Firefox. Aquesta és una gran eina pels estudiants, ja que estem acostumats a utilitzar més d'un ordinador, entre els de casa i el de l'institut, i d'aquesta manera tenim totes les pàgines web que nosaltres hem volgut guardar a preferits, a qualsevol d'aquests ordinadors.

L'única de les desventatges que se li pot retreure al Mozilla Firefox, és la seva lentitud en comparació amb altres navegadors a l'hora d'iniciar-se i el gran ús de memòria que utilitza. Però tot això es veu tapat gràcies a la seva seguretat i altres característiques que el fan, sens dubte, el millor del navegadors que trobem en la xarxa.

Smartphones

La definició exacte de Smartphone o telèfon intel·ligent, segons la viquipèdia, és la següent:

Un telèfon intel·ligent, a cops anomenat smartphone, és un ordinador de butxaca que integra les funcions de telèfon mòbil, organitzador personal i sovint altres funcions de connectivitat mòbil.

Els smartphones han obert el mercat de la telefonia mòbil d'una manera monstruosa, augmentant la competència per a la fabricació de la millor màquina: la més ràpida, la que menys bateria consumeixi i sobretot, la que millor utilitzi els recursos que el seu sistema operatiu ofereixi.

En aquest moment, els sistemes operatius per a mòbil més competitius són 4:

- RIM: és el sistema operatiu de les Blackberry

- iOs: és el sistema operatiu d'Apple. Per tant, és el que incorporen els iPhone's

- Windows phone: és l'edició del Windows per a smartphones.

- Android: és, de tots els SO ja esmentats, el més utilitzat.

Personalment, el que millor crec que és Android. És un sistema operatiu de Google (qui va comprar el desenvolupador principal, Android Inc., l'any 2005) i de codi lliure. Això permet que, desenvolupadors independents, modifiquin aquest sistema i que el puguin milloar. També permet, a més, que puguin crear moltissimes aplicacions o apps.

Actualment, Google ha arribat a desenvolupar fins a la versió 4 de l'Android, anomenada Ice Cream Sandwich, però pocs mòbils l'incorporen encara. La seva antecessora és Gingerbread (versió 2.3). La versió 3 o Honeycomb és exclusiva en tablets.

La millor de les roms o firmware no oficials és el CyanogenMod

CyanogenMod es un firmware no oficial disponible para más de treinta teléfonos móviles y tabletas basados en el sistema operativo de código abierto Android. Ofrece características que no se encuentran en las versiones oficiales basadas en Android suministradas por los fabricantes. CyanogenMod asegura que sus modificaciones mejoran el rendimiento y la fiabilidad frente a las versiones oficiales del software.

  

Veritablement, crec que val molt la pena assumir el petit risc que hi ha en canviar d'una rom oficial a una no oficial, perqué jo personalment he notat molt la diferència en la velocitat del mòbil. És molt adequat, sobretot, per a gent que, com jo, tenen un smartphone de baixa o mitjana gama que no acaben de ser grans màquines.

-Captura de pantalla Samsung Galaxy mini 

amb Cyanogenmod 7-

Saló del manga

El saló del manga de Barcelona és un dels esdeveniments més importants a Europa, per no dir que, en relació a la cultura japonesa és el més rellevant d'occident. Els disset anys que es porta realitzant-se, s'ha fet concretament a l'Hospitalet del Llobregat, molt a prop de Barcelona. Consta de tres recintes, la Farga, un lloc on es fa el concurs de karaoke i cosplay, i un auditori per a projeccions d'anime. L'any que ve, però, ja no es portarà a l'Hospitalet, sinó que per qüestions d'espai i econòmiques, la 18a edició del Saló del Manga serà a Barcelona ciutat. Serà segurament, a finals d'octubre, com cada any.

Fa uns 3 mesos, ens vam organitzar un grup de companys i companyes per anar a la 17a edició del saló. Vam començar el dia llevant-nos a les 6 del matí per agafar el tren cap a Barcelona. Ho dúiem tot: les maletes, els diners, el dinar, i també roba! Dies abans vam decidir que havíem d'anar disfressats, però no de qualsevol manera. Havíem d'anar amb un cosplay, que és una disfressa, per de temàtica manga.

En arribar a Barcelona vam anar fins a la plaça d'Espanya, o era de Catalunya? La qüestió és que vam haver d'agafar el metro per anar direcció a l'Hospitalet. Dins, ens vam trobar, al final del metro, un noi que ja anava amb el cosplay. Era increïble! Se l'havia fet en dues setmanes i portava un sistema que, en estirar una corda, se li obrien les ales. Ens vam acomiadar al baixar del metro, encara que tots anàvem en la mateixa direcció. 

Ja hi érem! Vam arribar al recinte puntuals, encara no havien obert, devien ser, al voltant de les 9. No sabíem l'hora que obrien (les 10), i just abans, tres del grup vam haver d'anar al lavabo de l'estació. Quan vam tornar els altres, pobres, ens estaven esperant just a la porta d'entrada, amb un noi dels de seguretat també esperant-nos. A punt d'entrar, estàvem molt emocionats, encara que per mi no era la primera vegada (l'any anterior ja hi havia anar, aquesta era la segona). Ja un cop dins, tot era la glòria. Ens hi sentíem com a casa i ens ho vam passar genial!

El saló del manga és com una segona casa per tots els aficionats al manga i l'anime. Per nosaltres, personalment, que estem bojos per l'animació i el dibuix nipó, això és del millor que ens pot passar.

Animo a tothom a fer un petit viatge fins a Barcelona, i a viure aquesta experiència.

Us espero a tots a la següent edició del Saló del Manga!

Sayonara!

Sant Silvestre

Fa pocs dies, concretament el dia 31, es va donar lloc la cursa de Sant Silvestre a Girona, de 5km de recorregut. Les Sant Silvestre, també anomenades Sansi, són curses que es fan arreu del món per celebrar l'arribada del nou any. Jo hi vaig esser, i puc assegurar que és una gran experiència. Per a gent que, com a mi, els agrada fer esport i en concret practicar el running, aquesta és la millor manera d'acabar l'any. He de dir que les Sant Silvestre són curses amb un caire molt més festiu, i que per tant, no cal anar-hi a competir. Per això, és típic que la gent vagi disfressada de qualsevol cosa. N'hi havia que anaven de vaca, unes altres portaven fulles i glòbus al voltant del cos, i uns altres anaven iguals que el pallasso de McDonalds, és molt divertit.

 Aquest any, a Girona, hi va haver rècord de participació, amb 1400 persones corrent pels carrers de la nostra ciutat. La sortida va ser a Fontejau, però va ser un pèl desastrosa, ja que ens feien tirar enrere per començar i erem molta gent allà, ben apionats (La imatge, però, era molt divertida perquè anavem gairebé tots amb un d'aquests típics barrets de nadal). Primer de tot vam travessar el pont del costat del pavelló, direcció l'auditori, i llavors ens vam dirigir a la Farinera. A partir d'allà, recte cap el Carrer Nou i l'ajuntament (meitat del recorregut), un parell de carrers més endevant i ja vam tornar a ser a la Devesa.

Durant tot el recorregut, et trobes amics i coneguts, o no, però tots et dediquen paraules de suport i ànims. Aquesta és la part més important d'una cursa. Les ganes, el suport i la felicitat que veus en la gent quan s'adonen del teu esforç i la millor manera de correspondre'ls és acabar amb ganes i alegria allò que has començat. Per això, a tots aquells que per casualitat es trobin observan una cursa, demano que us fixeu en el valor de la gent, i els animeu, perqué us assegur-ho, que sou una empenta que ens dóna força quan ja no ens en queda.

El guanyador absolut al final va ser José Luis Blanco, amb una marca de 14'49'' i una ventatge de 30 segons sobre el segon classificat. En aquest pdf trobareu les classificacions definitives de la cursa.

Us animo a tots, a què durant l'any participeu en les activitats de la ciutat de Girona, i en especial a les curses populars que s'hi fan. Segur que ens hi trobarem!

Per un any millor!

Ja fa més de 13 hores que som al 2012 i per això aprofito la meva primera entrada al blog per a fer una reflexió sobre l'any que ja hem deixat enrere i el que acabem d'entrar.

De segur que tots, si ens parem un moment a pensar en aquest 2011, recordem coses bones, divertides, tristes, o de qualsevol altre mena. Una de les coses típiques a fer durant un any nou és pensar en allò que hem fet malament durant l'anterior, i jo us animo a fer-ho. Aquelles baralles amb els pares, germans o amics, aquells vicis que tan et costen de deixar, o simplement propòsits nous i que creguis que t'ajudaran a sentir-te millor i a la vegada a que els altres se sentin millor. Ara més que mai, necessitem que la gent sigui altruista, el món necessita ser generós. Encara que no ho sembli, cada un de nosaltres té la possibilitat d'ajudar una miqueta a fer millor aquest món i per això, us convido a provar-ho. A no enfadar-nos ni enfadar els altres, a ajudar, a riure, a ser millors persones. Són petites coses que, per molt que ens costin, per molt que creiem que són inútils, acaben milloran les nostres relacions, enfortint-les i fent-les més còmodes.

És possible un món així? Quins seran els vostres propòsits aquest 2012?

Aquí trobeu una notícia de l'avui en el que us formulen la matèixa pregunta, què heu apuntat en la vostra llista per aquest any nou?